AGRICULTURA
L’agricultura és el correu de la terra amb la finalitat d’obtenir aliments per al consum humà i animal, i primeres matèries per a la indústria.
FACTORS QUE CONDICIONEN L’AGRICULTURA:
FÍSICS:
-Clima: Cada planta necessita unes condicions de temperatura i humitat determinades per poder créixer. Per això, a cada zona climàtica hi prosperen millor uns conreus que uns altres.
-Relleu: L’altitud i el pendent del terreny condicionen l’activitat agrària. Les temperatures baixen a mesura que augmenta l’altitud, la qual cosa limita el desenvolupament de les espècies d’una certa altura. Però, de vegades, és necessari conrear els vessants de les muntanyes, tot i que costi molt més. Per fer-ho, es creen terrasses o feixes.
-El sòl: Cada planta necessita un terreny amb unes característiques adequades. La mida i la prosperitat dels grans de terra condicionen la quantitat d’oxigen del sòl i la capacitat per retenir l’aigua.
HUMANS:
-El volum de la població: Com que la població mundial creix s’ha d’adequar a la producció perquè tothom es pugui alimentar.
-Les tècniques agrícoles: Depenent de les tècniques agrícoles utilitzades, la terra conrea amb el rendiment corresponent.
-La destinació final de la producció:
· Agricultura de subsistència: el pagès conrea els productes que pot per la seva família.
· Agricultura de mercat: es conrea un sol producte o un nombre reduït de productes per vendre’ls. El màxim objectiu és aconseguir el major benefici.
-Les polítiques agràries: Els governs manen mitjançant diferents mesures: lleis de reforma agrària, plans hidrològics que permeten regar noves terres, ajuts econòmics o fixació de quotes a una producció determinada.
De vegades, els governs protegeixen els agricultors del seu país restringint les importacions d’alguns productes que pot ser que competeixin en millors condicions amb els nacionals.
ELS ELEMENTS QUE CONFORMEN ELS PAISATGES AGRARIS:
LES PARCEL·LES:
Una parcel·la és cada una de les parts en què es divideix l’espai agrari. Les parcel·les poden estar o no delimitades per tanques d’arbustos, murs de pedra seca o tancats de filferro.
-Quan les parcel·les no estan tancades donen lloc a un paisatge de camps oberts o openfield.
-Quan ens trobem amb un paisatge dominat per parcel·les amb tanques, parlem de paisatge de camps closos o bocage.
Parcel·les petites: s’anomenen minifundi.
Parcel·les que ocupen una gran superfícies: s’anomenen latifundi.
APROFITAMENT DE PARCEL·LES:
S’anomena agricultura intensiva quan, l’agricultor vol aprofitar al màxim la terra. I en els països desenvolupats l’agricultura intensiva és molt alta. En canvi en els països subdesenvolupats, la productivitat és més baixa.
S’anomena agricultura extensiva, quan no s’exploten totalment les parcel·les, sinó que se’n deixa una parts anomenada guaret, per facilitar la recuperació de la fertilitat de la terra. Els països amb grans superfícies de terra són, per exemple, Estats Units, Argentina o Austràlia. La utilització de màquines permet obtenir uns rendiments elevats amb molt poca mà d’obra. En canvi en els països subdesenvolupats poc poblats, les feines agrícoles es fan de manera manual, la qual cosa comporta una baixa productivitat.
TIPUS DE REG:
Secà: Els conreus només reben l’aigua procedent de la pluja.
Regadiu: Els conreus reben l’aigua que l’agricultor els hi aporta, quan ho necessiten a través de diferents sistemes artificials de reg (aspersió, el gota a gota, la inundació...).
TIPUS DE CONREU:
A escala mundial, els principals productes que es conreen són: els cereals (arròs, blat, blat de moro, ordi...), les fruites, les patates i altres hortalisses (tomàquet, enciam, pastanaga, bleda, ceba...).
Policultura: És quan en un mateix espai es conreen espècies vegetals diferents, i es dóna en parcel·les petites, i es dirigida a les famílies pagesa, i ales zones d’horta
Monocultura: És quan en una explotació agrícola es conrea un sol producte . La monocultura simplifica l’ús de maquinària i té com a objectiu obtenir la màxima producció al mínim cost per fer-la competitiva, ja que es destinada principalment a la venda.
POBLAMENT RURAL:
El poblament rural pot ser: assentament concentrat o assentament dispers, d’això és el que depèn la variació del paisatge i de la disposició dels camins rurals que fan servir els agricultors i d’altres vies destinades al trànsit de bestiar.
PAÏSOS DESENVOLUPATS: AGRICULTURA DEL MERCAT
CARACTERÍSTIQUES:
L’agricultura de mercat te com a objectiu principal obtenir el màxim benefici, per aconseguir-ho s’utilitzen diferents maneres:
- L’especialització de la producció. Quan només es conrea un sol producte, cosa que simplifica la feina i l’ús de la maquinària, i millora de rendiments.
- La mecanització de les feines del camp. El treball s’ha substituït per maquinària, la qual cosa ha fet que no es contracti gent per treballar i fer les feien amb menys temps.
- L’aplicació de tècniques de conreu modernes, que milloren la capacitat del sòl i permeten obtenir diverses collites anuals de més qualitat. L’aplicació dels avenços de la biotecnologia a l’agricultura ha donat lloc a noves varietats de conreu modificats genèticament : transgènics.
Aquests seguit de procediments requereix grans inversions de diners, però els costos són compensats amb l’augment de la productivitat, que permetrà obtenir més beneficis.
ELS EFECTES DE L’AGRICULTURA DE MERCAT:
Té unes conseqüències força importants sobre els preus, el comerç i la distribució dels productes.
- L’alta productivitat permet abaixar els preus dels productes i així, poder competir millor en el mercat.
- Com que es localitzen grans quantitats de producte en uns llocs determinats, se n‘agilitza la comercialització, ja que no s’han de dirigir a tants llocs per proveir-se.
- Com es produeixen grans quantitats d’un producte, es poden fer servir transports especialitzats per distribuir-los i millors tècniques per conservar-los.
PROBLEMES:
EFECTES NEGATIUS:
· Els fertilitzants contaminen el sòl i les aigües, a continuació els productes, i a conseqüència la nostre salut.
· Les subvencions que els països rics donen, col·loquen una situació de desavantatge els productes dels països pobres que intenten competir-hi.
TÈCNIQUES:
- Conreus d’hivernacle: Els hivernacles són superfícies de conreu cobertes normalment amb plàstics. Dins de l’hivernacle és possible modificar les condicions de temperatura i humitat , i per això es pot conrear en llocs difícils per a l’agricultura.
- Conreus en sòls artificials: l’arenament: Consisteix a escampar una fina capa de fems sobre el sòl i, damunt, una capa de sorra més gruixuda. D’aquesta manera es milloren les condicions del sòl i les plantes absorbeixen millor els adobs.
- Conreus hidropònics o sense sòl: Aquesta tècnica conrea sobre un substrat artificial. L’ aigua per al reg conté dissolts tots els nutrients que necessita la planta.
- El regatge gota a gota: Amb aquesta tècnica de reg, l’aigua es porta a través de conductes tancats fins a la planta, on es col·loquen uns degotadors que permeten regar-la; cosa que fa que la planta augmenta el rendiment, ja que no gasta energia per obtenir l’aigua i els nutrients dissolts, i se li escurça el cicle natural de creixement.
PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS: LA CONVIVÈNCIA DE PLANTACIONS I AGRICULTURA TRADICIONAL
Als països subdesenvolupats l’agricultura hi té un pes molt important. És, fonamentalment, una agricultura tradicional.
COM ÉS L’AGRICULTURA DE LA PLANTACIÓ:
La plantació és una explotació agrícola situada normalment a països tropicals subdesenvolupats.
CARACTERÍSTIQUES:
-És una agricultura de mercat, destinada a l’explotació. És per això que les plantacions es situen en zones ben comunicades.
-Generalment, es practica en grans propietats, controlades principalment per multinacionals europees i nord-americanes.
-Exigeix una gran inversió de capital per comprar el terreny i explotar-lo, i per transportar, conservar i comercialitzar els productes a llargues distàncies.
-Hi predomina la monocultura.
-Ocupa mà d’obra abundant, que cobra salaris baixos i que es contracta, de manera temporal.
-La productivitat és alta i s’hi apliquen tots els mitjans tècnics possibles.
PROBLEMES:
-Els beneficis econòmics són per a les empreses estrangeres, mentre que els treballadors locals tenen un nivell de vida molt baix.
-Molts petits pagesos s’han vist obligats a abandonar les seves terres i treballar en les plantacions, contra les quals no poden competir. Com a conseqüència d’això, alguns països han d’importar aliments per a la seva població, ja que els conreus de les plantacions s’exporten.
-L’explotació és molt intensiva, per culpa de que les empreses intenten aconseguir el màxim rendiment.
-Les decisions es prenen segons els preus de venda del productes. Si els preus baixen, pot ser que s’arribi a tancar l’explotació, i això comporta als treballadors que estiguin a l’atur i a la misèria.
AGRICULTURA TRADICIONAL
L’agricultura tradicional té les característiques següents:
· Obtenir aliment necessari per a la família pagesa. Es tracta d’una agricultura de subsistència, que es practica en petites propietats.
· Hi predomina la policultura, ja que, per assegurar-se l’aliment cada any, els pagesos conreen diversos productes alhora.
· Les feines agrícoles fan amb molt d’esforç, manualment, amb tècniques i eines de conreu molt primitives. Aquesta és la raó per la qual la productivitat és baixa.
· Com no tenen accés als avenços tecnològiques, depenen enormement dels factors físics.
AGRICILTURA ITINERANT:
També s’anomena agricultura d’artiga i és el sistema de conreu més arcaic. Consisteix a tallar i després cremar la zona boscosa que es vol conrear. Avui encara es practica a la zona intertropical. Es du a terme tant a la sabana com a la selva, en sòls poc fèrtils.
L’agricultura d’artiga té com a finalitat la subsistència dels pagesos i la seva família, per això conreen tots els productes que poden.
És una agricultura extensiva i poc productiva, que no permet alimentar una població gaire gran.
AGRICULTIRA DE LA SABANA:
Aquest tipus d’agricultura es practica a països de clima tropical de l’Amèrica subsahariana o a zones d’Amèrica i l’Àsia.
Generalment, és una agricultura de subsistència, extensiva, de secà, poc productiva i caracteritzada per la policultura. També és una agricultura sedentària.
Al voltant dels poblats hi ha una circumferència d’horts i camps que sempre estan conreats i que s’adoben amb les deixalles domèstiques o els fems de bestiar. La resta del terreny es divideix en diverses parts o llenques. En cada una, de seguida que cauen les primeres pluges, s’hi planta un producte diferent cada any i, sovint, es deixa una llenca en guaret, és a dir, sense conrear, perquè el sòl recuperi la fertilitat. Per tant, hi ha una rotació de conreus.
AGRICULTURA IRRIGADA MONSÒNICA:
Aquest sistema de conreu es practica a l’est de la Xina, al sud-est asiàtic i a la costa oriental de l’Índia. Els vents monsons d’estiu provoquen pluges abundants entre els mesos d’abril i octubre. Els camps s’inunden i es converteixen en terrenys de correu ideals per a l’arròs, que constitueix l’aliment principal de la població de l’Àsia monsònica.
Els arrossars ocupen les valls i les planures que s’estenen al costat dels rius, o al nord de l’illa de Java, a Indonèsia.
El paisatge agrari està constituït per una munió de petites parcel·les separades per dics i sèquies per regar, que també es fan servir com a camins.
Les parcel·les de propietat individual i es conreen a mà amb un gran nombre de treballadors, sense deixar de descansar la terra. La producció s’orienta fonamentalment a alimentar la població de la regió.
El conreu de l’arròs inundat implica moltíssima feina, i el calendari agrícola s’organitza segons les pluges.