INDÚSTRIA

EVOLUCIÓ ACTIVITAT INDUSTRIAL:

D’UNA SOCIETAT AGRÀRIA A UNA D’INDUSTRIAL:

Durant segles, la gran majoria de la població vivia al camp, dedicada a les activitats agrícoles. Eren les famílies que elaboraven els objectes que necessitaven, o els hi encarregaven als artesans.

Els primers tallers, sovint, eren domèstics, és a dir, que formaven part de l’habitatge. Els artesans feien el producte de principi a fi amb l’ajuda d’eines molt simples. És per això que el procés de producció era lent i costós.

LA INDÚSTRIA MODERNA:

Al final del segle XVIII van aparèixer a Anglaterra les primeres fàbriques modernes. La producció a les fàbriques tenia característiques molt diferents de les dels tallers.

-Les màquines van passar a fer part del procés de producció que fins llavors es feia manualment.

-Es van començar a fer servir noves fonts d’energia per al funcionament de les màquines: el carbó, l’electricitat i el petroli.

-Els treballadors van començar a fer només una tasca concreta en la cadena de les màquines, és a dir, va sorgir una divisió del treball.

La mecanització va permetre reduir el temps de fabricació i obtenir grans quantitats de productes iguals, i amb una millor qualitat i a un preu més econòmic. Als amos de les fàbriques se’ls hi va exigir més inversió de diners per pagar la maquinària.

Les primeres fàbriques es van situar a les ciutats, és per això que el desenvolupament industrial va provocar un creixement extraordinari de les ciutats que ja existien. El conjunt de canvis en l’economia i la societat els anomenem revolució industrial (És un procés que va comportar el pas d’una economia tradicional, basada en l’agricultura).

La revolució industrial va tenir lloc en molt pocs llocs del món. Les regions més industrialitzades durant el segle XX, van ser Estats Units, Japó i Europa Occidental. Mentre que en l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina mantenien l’economia basada en l’agricultura i l’artesania. És així com l’activitat industrial es va vertir en el principal element diferenciador entre les zones desenvolupades i les subdesenvolupades.

CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA AVUI:

Avui dia, les industries fan servir l’alta tecnologia. Generalment, aquestes indústries fan servir pocs treballadors però molt qualificats, ja que les tasques mecàniques i repetitives les dues a terme robots.

La falta de competitivitat ha provocat el tancament de fàbriques i la posada en marxa de processos de reconversió industrial.

La globalització de l’economia, manifesta en el sector industrial de diverses maneres:

· En primer lloc, la producció de moltes empreses industrials es destina al mercat mundial. Es produeix una concentració empresarial en grans grups industrials.

· En segon lloc, moltes d’aquestes grans empreses industrials són multinacionals. Aquestes empreses controlen un percentatge molt elevat de la producció mundial i poden arribar a tenir uns ingressos econòmics similars als d’alguns estats.

· En tercer lloc, assistim a una nova organització del treball industrial. Els processos de producció també són globals. La deslocalització és, el procés pel qual, les diferents tasques necessàries per elaborar un se separen i cadascuna d’elles es desenvolupen allà on resulti més convenient, dins d’un mateix país o en diversos països.

Actualment les empreses destinen gran part del seu pressupost a aquests aspectes:

· El màrqueting i la publicitat, per conèixer els desitjos dels consumidors i influir en la seva decisió de compra.

· La recerca i el desenvolupament (R + D) de productes nous, que són cada vegada més sofisticats i personalitzats.

· L’organització de l’empresa, perquè sigui eficient.

· La millora de les vies de comercialització dels seus productes, per arribar a tots els consumidors.

Les empreses industrials destinen cada vegada més recursos a altres fases del procés productiu que no són la fabricació en si. És aquesta manera que la indústria moderna està molt relacionada amb el sector secundari amb el sector terciari. Per això es diu que, actualment, s’està produint una terciarització de la indústria.

TIPUS D’INDÚSTRIES:

INDÚSTRIA PESANT:

La indústria pesant proporciona productes que són necessaris per al desenvolupament d’altres activitats industrials. Les principals són:

· La siderúrgia: elaboració ferro.

· La metal·lúrgia, transforma altres materials metàl·lics en metalls o aleacions.

· La petroquímica, utilitza combustibles fòssils per fabricar altres productes.

· La indústria del ciment, transforma roques en materials de construcció.

· Les indústries dels béns d’equipament, elaboren útils per a indústries, com maquinària.

Necessiten grans quantitats de primeres matèries i d’energia, i treballen en instal·lacions industrials immenses i molt complexes. És per això que normalment es localitzen a prop dels llocs d’extracció de les primeres matèries o dels ports on arriben aquests recursos des dels llocs d’origen. S’acostumen a establir-se a fora de la ciutat perquè contaminen molt.

INDÚSTRIA LLEUGERA:

La indústria lleugera, anomenada també indústria de béns de consum, proporciona productes elaborats destinats als consumidors.

Les més importants són:

· Alimentació

· Electrònica

· Indústria de l’automòbil

· Tèxtil

Consumeixen menys primeres matèries i energia que les indústries pesants. Solen ser menys contaminants, per això no representen gaires problemes per al nucli de la població. Se situen, normalment, al costat de les grans ciutats, on hi ha les principals vies d’accés, així els productes arriben més fàcilment als consumidors.

INDÚSTRIES ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS I ALS SUBDESENVOLUPATS:

INDUSTRIES PAÏSOS DESENVOLUPATS

INDUSTRIES PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

· Moltes de les empreses són multinacionals.

· La deslocalització, no afecta a totes les indústries no totes les tasques del procés de producció.

· Pel que fa a les indústries, als països desenvolupats s’hi mantenen les més estratègiques.

· Pel que fa als processos de producció, els països desenvolupats es reserven les tasques de direcció i continuen sent els centres d’innovació.

· Actualment, les fàbriques es localitzen a la perifèria urbana.

· Les fàbriques es concentren als polígons industrials i als parcs tecnològics i empresarials.

· Poca industria.

· En els nous països industrials, els llocs de treball en el sector secundari augmenten.

· El desenvolupament industrial i l’ocupació de molts dels seus habitants depenen de les multinacionals que s’estableixen en el seu territori.

· La instal·lació de les multinacionals planteja avantatges i inconvenients.

· L’activitat industrial es concentra a les grans ciutats.

· Els països que tenen costa, les indústries s’estableixen a prop dels ports.

· En aquests països hi ha situacions d’explotació laboral i de desenvolupament de l’economia submergida.

Lloc de cerca

Contacte